És el nom del ritual de renovació que duen a terme els déus durant la seva visita a Qíahn. Té lloc cada cinquanta anys i no hi ha cap esdeveniment més important.

Dies u i dos
Les cinc deïtats, el déu Foc, el déu Aire, la deessa Terra, la deessa Aigua i el déu/deessa Esperit, es manifesten físicament i passen tres dies a l'interior de l'Orbe. Dediquen les dues primeres jornades als màxims mandataris de Cara i Creu, així com a tots els nobles i personatges, rellevants o no, que es van guanyar el beneplàcit d'alguna deïtat per entrar a l'Orbe. Escolten amb paciència les seves bones obres, les responsabilitats complertes i els relats de grandesa, intentant dirimir quin dels mons s'ha comportat millor. I ho anoten tot a les seves ments, perquè els detalls seran decisius més endavant.

Dia tres
El tercer dia és el moment àlgid de la visita. Hi fan entrada els caçaexhalants que han transportat un exhalant a l'Orbe, viu o mort, durant el mig segle anterior. La cerimònia continua amb el recompte dels Exhalants: a un costat, els de Cara; a l'altre, els de Creu. El món que ha actuat millor segons el criteri dels déus parteix amb avantatge, però aquell que hi hagi aportat més individus tindrà moltes possibilitats de ser el pròxim a habitar la meitat il·luminada pel sol. L'altre, el món perdedor, patirà la maledicció de ser a la meitat fosca.

Si vencen els habitants de Cara no passa res d'especial. Els déus s'acomiaden fins a la pròxima Balança de la Vida, els Exhalants són guarits i tots els convidats tornen a casa seva. Però si Creu resulta victoriosa es desferma el cataclisme més gran que es pugui concebre: Qíahn, la moneda, es capgira.

Benvingut a Qíahn, viatger: tria bàndol, tria vida