Parlar dels Exhalants és parlar de la màgia a Qíahn.
La màgia és una cosa natural. Bona part dels seus habitants l'aprenen de manera intuïtiva des de la infantesa. Fer-la servir amb seguretat requereix instrucció, però amb prou feines hi ha escoles i els grimoris són un bé tremendament escàs. L'Orde Sagrat de Caçaexhalants té les seves, igual que el Col·legi de Mags, però no hi accepten ningú aliè a les seves files.
És de caràcter elemental i qualsevol ésser pot, en principi, connectar amb els quatre elements físics, a saber: Aigua, Aire, Foc i Terra. Els dos primers són afins a Cara, mentre que els dos darrers són propis de Creu. Això no vol dir que en un món sigui impossible recórrer als elements típics de l'altre. Simplement serà més difícil i més mal vist pels seus conciutadans.
Però existeix un cinquè element, l'Esperit. Pertany als déus i en van prohibir l'ús en la gènesi de Qíahn. És tan gran la seva magnitud, la seva capacitat per a la vida i la no-vida, que cap cos mortal no pot contenir-ne l'energia sense patir alteracions. Vet aquí l'origen dels Exhalants, humans capaços de sintonitzar de manera natural amb la màgia de l'Esperit.
Els Exhalants tenen el poder d'un déu, però no la seva voluntat per dominar-lo. Constitueixen una amenaça per a la integritat del món i una aberració, un insult a les divinitats. Aquesta és la causa del manament sagrat de capturar-los, vius o morts, per portar-los a l'Orbe. Allà no podran fer mal a cap de les criatures de Qíahn, incloses les favorites dels déus: els humans.
Benvingut a Qíahn, viatger: tria bàndol, tria vida