Terrestres
Cap ésser humà no sobreviuria al viatge entre Cara i Creu a través dels Forats de Cuc subaquàtics. Una altra cosa ben diferent seria si ho intentés per terra. Malgrat els corrents d'aire, la pressió i les temperatures extremes, era factible que se'n sortís. Per evitar-ho, els déus van imbuir de màgia tots els Forats de Cuc terrestres.
Travessar un d'aquests túnels és una experiència terrible per al cos i la ment del viatger. Les lleis físiques de la gravetat, el temps i l'espai són capritxoses al seu interior, alterades per la màgia dels cinc elements. Pot passar qualsevol cosa imaginable: patir visions, ser devorat per criatures atroces, sortir per un indret diferent de l'habitual, viatjar a llocs desconeguts…
Afortunadament, no tots són tan perillosos. Fins i tot els déus s'equivoquen, encara que ningú no pronunciarà una blasfèmia com aquesta en veu alta. Els contrabandistes fan servir túnels anomenats «segurs», vies on la màgia és menor i els riscos, assumibles. Molts exploradors moren comprovant-los, la majoria no per voluntat pròpia. Conèixer una ruta subterrània viable entre Cara i Creu, allunyada de l'inhòspit Cantell, aporta beneficis ingents. De fet, la gent sospita que els nobles de totes dues meitats les toleren: els de Creu per obtenir aliments frescos i medecines; els de Cara per obtenir millor armament i ginys estranys.
Si els túnels secrets són font de riquesa, els coneguts són origen de disputes. Constitueixen les fronteres de cada món. Al seu perímetre, els exèrcits hi aposten les millors tropes: d'atac, en el cas de Creu, o de defensa, en el cas de Cara. Els combatents esperen a les seves fortificacions el moment del proper assalt, un més en la guerra eterna de Qíahn. Als ulls, la por de perdre's dins d'un Forat de Cuc. Al cor, l'esperança de guanyar-se el favor dels déus en la propera Balança de la Vida.
Benvingut a Qíahn, viatger: tria bàndol, tria vida