La mort
El gir és literal. Tot passa en qüestió de minuts. El centre, l'Orbe, és l'únic lloc segur. Fora d'ell, els éssers vius pateixen l'agonia de l'extinció. Els oceans escombren la terra ferma en un sisme submarí sense fi. Les plaques tectòniques xoquen entre si i desencadenen tremolors. Els volcans esclaten alliberant magma i provocant núvols de cendra. Els vents del Cantell, sempre ferotges, trenquen les seves fronteres en forma d'huracans i remolins.

Les possibilitats de supervivència són escasses. Potser un Forat de Cuc on arrecerar-se, una esfera màgica protectora, un refugi al Cantell, un cop de sort, poca cosa més. Amb la mort d'incomptables persones desapareixen les seves històries, el seu llinatge, el seu saber, el seu art i el seu record.

La vida
Tot torna a començar. Els déus fan servir les seves destreses per calmar els elements. Conformen una nova Cara i una nova Creu, no necessàriament iguals que les anteriors. Creen ciutats i pobles, ports i cases, tot perquè els supervivents no comencin de zero. Ells hereten una nova terra, una nova vida, el pes sobre les ànimes d'haver vist morir un món i l'obligació de callar-ho per sempre.

Aquesta és la voluntat dels déus. I Qíahn, la seva creació.

Benvingut a Qíahn, viatger: tria bàndol, tria vida