Capítol I, entrega 2
Les trobades interinsulars es fixen a partir de la fracció temporal que compta el rellotge de sorra. És igual a totes les ciutats aranya. Un dia consta de quatre fraccions, si bé la vida quotidiana s'organitza pel fus horari de la comunitat predominant a cada ramificació. Crida l'atenció que a l'entrada dels túnels alfa pengin atrotinats rellotges de corda que marquen l'hora de dinar a Caracas i Brooklyn, de la migdiada a Nápoles, de sopar a Bangkok i, a l'extrem dels tentacles, als túnels zeta, les busques marquin la mitjanit. A falta de punts cardinals, brúixoles i astrolabis, fixar-se en les hores amb els seus minuts serveix per orientar-se en l'espai del subsol més que no pas en el temps.
Tot i que les marques temporals tampoc no semblen ordenar la vida social de les tavernes i, malgrat el fabulós rellotge de sorra que les presideix, la que està a punt d'assolir el miner no n'és l'excepció. Coneguda amb el nom de La Caverna, és un espai amplíssim excavat a l'estil d'un hangar de les modernes aeronaus del segle vint-i-u que, tanmateix, podria haver servit de refugi als primers avantpassats de la humanitat. Lloc restaurat a cop de martell, pic i pala; foradat allà on mil·lennis enrere fluïa copiosa l'aigua d'una conca hidrològica, fa la funció de punt de trobada per a qui visita Ínsula Dos.
Citar-se en un ambient còmode i discret sol ser el més habitual. Ningú, absolutament ningú, no ignora que a les tavernes l'intercanvi de paraules transcorre sense entrebancs. Tot conciutadà sap que el temps apressa entre la tercera i la quarta fracció de feina en el decurs dels nostres dies clars i foscos que conserven, amb nostàlgia i malgrat l'absència de llum solar amable, les vint-i-quatre hores de seixanta minuts.
A La Caverna hi ha un anar i venir incessant de persones, intercanvi d'experiències, bótes de destil·lat, alguna cosa per menjar, un parell de reservats amb el cartell de “No us hi assegueu” i l'advertiment de “Vigileu el cap”, i això que el sostre del pavelló és prou alt. La música flota i acompanya la paraula i, damunt les taules circulars, dona peu a la intimitat. Cadascú va a la seva; però mantenir les formes és indispensable, si pretens tornar-hi. Ningú no aixeca la veu ni gesticula en excés, llevat de quan es demana beure o picar alguna cosa; si estàs jugant o bé si ets miner, metge sinèrgic, davinç de comunitat o pertanys a una unitat de nanos. Si t'ho mereixes.
Continuarà