Els Forats de Cuc són túnels que comuniquen totes dues meitats i on les lleis físiques es barregen amb la màgia. Es troben de cap a cap de la moneda, tant a terra ferma com als mars.

Origen
Cal buscar-ne l'origen en la creació de Qíahn. Explica la història que els déus van veure necessari comunicar els oceans de totes dues meitats. D'aquesta manera facilitarien la circulació natural de l'aigua i impedirien que bullís a Cara i es glacés a Creu. Però també calia comunicar les superfícies per facilitar la regulació de la temperatura.

La deessa Terra es va negar a dur a terme la tasca. Estava exhausta després de l'esforç mastodòntic que li havia suposat engendrar la moneda. Els quatre déus restants ho van acceptar i van decidir portar uns éssers que havien descobert en una regió fosca de l'univers. Els van triar per la seva forma de cuc gegant i la seva capacitat de fondre la roca al seu pas. Un cop esclavitzats, els van ordenar que foradessin Qíahn.

Durant mesos van executar la tasca amb eficàcia i obediència. Gairebé tots hi van perdre la vida, ofegats per les aigües, bullits pels volcans o rebentats per la pressió. Els restants van ser retornats a casa seva, ressentits per sempre amb els déus de Qíahn.

Marítims
Les quatre llunes provoquen marees notòries entre Cara i Creu. Els engolidors més grans, alguns amb un diàmetre quilomètric, es converteixen en trampes mortíferes per a la navegació. Afortunadament, la seva posició és estable i coneguda. Tot capità de vaixell que es preï evita els seus remolins gegantins, però no és estrany que apareguin restes de naus de Creu en alguna platja de Cara i viceversa, càstig exemplar per a mariners inexperts o pirates creguts.

Benvingut a Qíahn, viatger: tria bàndol, tria vida