Capítol II, lliurament 9

Partícules de metall o mineral, i d'altres disgregades de les roques silícies, es van dipositant a la muntanyeta, que creix a mesura que el rellotge de sorra compta el temps. El divago acluca els ulls i decanta el cap per aconseguir una perspectiva obliqua de La Caverna. Dona voltes a la paraula màgia, allò que no es percep a ull nu. Redreça el coll i guaita.

A les sis i quaranta, un ensinistrador de cuques beu destil·lat maragda i elles, les paneroles de companyia, treuen el cap de tant en tant per la butxaca dreta de la jaqueta fins que ell hi fica la mà i se li enfilen pels dits. A les vuit menys deu, el tipus de la perilla és un mentalista que t'induiria, a la més mínima relliscada de la ment, a convidar-lo a un glop rere l'altre que, naturalment, pagaries ben tranquil a la cambrera. Aquell tipus anticipa accions futures i les redirigeix a favor seu: màgia o mètode… I Qíahn?

El noi busca aquella altra realitat dins del cap mentre rellegeix. Rastreja quartilles, amb lupa i sense. Fa una setmana que ho fa. Gairebé set dies, vint-i-sis fraccions visitant la taverna amb l'esperança de tornar a trobar el miner.

I Almah? On és Almah?

Aquest matí ha desxifrat un fragment escrit per una mà diferent. La cal·ligrafia no coincideix amb la de les altres pàgines, ni tampoc les persones del verb. La tinta és gairebé invisible:

Fa dos segles llargs que es mor. Oblida la [regulació] geofisiològica que va fer excepcional l'evolució al tercer planeta a partir del Sol, estel de vida la presència del qual continua allà fora acostant-se, comprimint-se [encara?]. Aquella realitat que va ser, agonitza. Res d'abundància d'aigua ni de temperatures benignes en un món blau. Res de biodiversitat, excepte en el cas dels blatodeus [mesòfils estrictes], que van mutar demostrant la seva resistència extrema. [Tampoc una atmosfera rica en oxigen, pobra en diòxid de carboni.]

Dècades de fatigues, desencís, i més tard d'esperança. El bagatge de l'espècie humana es va saber adaptar al fet que l'any tingués una única estació. Van sobreviure tres de cada cent i [, entre l'escorça i el mantell,] se les van enginyar per aixecar un nombre singular de cúpules [lleugerament] geodèsiques que preservarien [una mica de] flora i fauna al caire de l'extinció…

I superfícies immenses [subterrànies] cobertes d'estrats d'àrids, neoacer i cristallcrilat, grafè i més terra i pedra [i conductes, moltíssims tubs], per a la florida d'unes quantes ínsules: ciutats aranya interconnectades, de vegades, mitjançant [els comerciants de núvols i] una vasta xarxa de comunicació que es bifurca [i obre pas] com les arrels de la humanitat.

Amb la seva presència, Almah interromp la lectura.

—Què tal, divago? Encara busques el miner lliure? —el provoca—. Va passar per aquí, de trànsit cap a la Cinc, l'ínsula emergent on més el troben a faltar. Em va comentar que potser demà li aniria bé trobar-se amb tu, abans de l'acte d'inauguració del Gran Canal.

—Però si avui és… Quan el vas veure?

—Ahir, ahir —fa broma—. Aquí el tens, acaba d'entrar.

El divago somriu, la cambrera li torna el somriure mentre es dirigeix a la barra.

—Vaig a buscar el vostre parell de gerres.

Continuarà