A Cara predomina la forma sobre la funció. Els edificis són esvelts, semblants al gòtic tardà o a l'estil renaixentista de la nostra Europa, fins i tot gaudinià. Els edificis més importants de cada territori (ajuntaments, temples, estacions de dracs, etc.) són el referent de cada ciutat o poble en la seva rivalitat amistosa amb la resta de poblacions.

Els habitatges de la gent corrent no superen habitualment els tres pisos d'alçària més golfes i/o terrassa. Tots tenen un soterrani amb els dormitoris, la solució més assequible per agafar el son en un món on no arriba mai la nit.

Les ciutats s'adornen amb jardins plens de plantes exuberants, arbres sans de capçades frondoses i ocellets de colors. Harmonitzen perfectament amb el marbre pàl·lid de vetes grises o blavoses i els ornaments d'or i plata dels edificis importants. La resta de construccions van del blanc de neu als tons blaus, violacis i verds. Mai no són saturats, com si tot estigués pintat amb aquarel·la o pastel.

A Creu preval la funció sobre la forma, però no es resignen a construccions tosques o avorrides. Els seus edificis són encara més alts que els de Cara, en una cerca perpètua d'aquella llum que se'ls nega. Tanmateix, són afilats, plens d'arestes i amb acabats menys arrodonits. El seu aspecte és propi d'un gòtic flamíger, fosc i tètric, amb les formes més recargolades de l'estil gaudinià. Els arquitectes no poden abstreure's de la duresa del seu món, ni tan sols quan intenten crear bellesa.

La vegetació és escassa. Els arbres són durs i de poques fulles. Formen boscos on fa por entrar. Hi ha moltíssim arbust sec, tallant i estèril, de totes les formes i mides. Però per damunt de tot regnen les floridures i els llevats. És fàcil deduir que els jardins no són llocs agradables per passejar; fins i tot formen part del sistema defensiu i, de vegades, són laberints. No són pocs els infeliços que s'hi perden i es converteixen en el plat principal dels corbs, els «ocellets» característics de Creu.

El color predominant a les construccions va del gris al negre, tot i que també s'hi fa servir el taronja i el vermell. Els ornaments són de bronze i coure, tot i que també n'hi ha d'or i plata. Els rigors del clima i les cendres dels volcans en limiten la durabilitat.

Finalment, les cases del poble ras arriben als tres o quatre pisos d'alçària més les golfes. Totes tenen un soterrani on protegir-se dels atacs tant d'altres humans com de bestioles i monstres, fins i tot comunicats entre si mitjançant túnels de fugida.

Benvingut a Qíahn, viatger: tria bàndol, tria vida