10è aniversari de Qíahn, ni més ni menys

a) Si ets de Qíahn i t'agrada anar al gra

Amb motiu del 10è aniversari de Qíahn llancem el tràiler de «Qíahn, la sèrie d'animació». És un guió il·lustrat animat corresponent a l'escena inicial de l'episodi pilot. Constitueix el primer pas per obtenir els suports i el finançament necessaris per acabar-lo.

És el millor regal que se m'ha acudit fer-te com a integrant de la Ciutadania de Qíahn, la comunitat meravellosa de persones que em dona suport des de fa tant de temps. El meu objectiu final és arribar al món audiovisual. Després de tant d'afecte i energia, no et mereixes menys.

Feliç 10è aniversari i un milió de gràcies.

Javier Ordax

b) Si és la teva primera vegada a Qíahn

Qíahn és un univers transmèdia nascut a Mallorca. Barreja la fantasia medieval amb la ciència-ficció. El seu centre, un planeta estrany amb forma de moneda. A l'anvers, el món de Cara; al revers, Creu. A dalt sempre és de dia; a baix, de nit. A la meitat lluminosa hi ha escalfor, aigua i menjar; a la fosca, fred, set i gana. Tractant-se d'humans, només hi ha un resultat possible: la guerra per la supervivència.

Qíahn és lleure educatiu: jocs de taula i de cartes, relats i audiorelats, videojocs, realitat augmentada i virtual, tot enfocat a la família i aprovat pels clients més exigents: els nens. Però la seva força és ser un conte, el vehicle que uneix grans i petits des de fa generacions. Perquè abans de llegir, parlem; abans de pensar, imaginem; i tots somiem.

 

c) Si ets de Qíahn, saps com m'agrada parlar i em vols aguantar un cop més

«Quan va començar tot?» És la pregunta que més m'han fet.

Qíahn sempre havia estat allà, amagat en les meves proves d'escrits, idees de mecàniques de joc, anàlisis d'altres productes, etc. Però cal triar una data, i cap de millor que el moment en què t'atreveixes a compartir-ho amb altres persones per primera vegada, en el meu cas la tarda del divendres 06/08/2010.

Va ser a l'antiga casa a Palma d'un amic meu que es diu com jo. La resta d'assistents, una dama i tres cavallers, tots amics (prefereixo mantenir-ne l'anonimat). El motiu: la primera partida de prova del joc de rol de llapis i paper o de taula.

Entre 2012 i 2013 vaig desenvolupar el joc de taula, estimulat per treure'l amb la que llavors era una nova fórmula de finançament: el micromecenatge. Després de diversos actes locals, l'11/12/2013 llançava la campanya. Aquella seria la segona data assenyalada per a Qíahn: l'estrena davant del públic nacional, encara que sense èxit. Després, un altre micromecenatge fallit. Però no vam parar:

– Vam publicar el joc de taula analògic i les versions per a mòbils (la de l'Apple Store ja no funciona).

– Vam llançar un joc de cartes amb dues edicions limitades benèfiques.

– Vam penjar una app de memòria i una altra de realitat augmentada i virtual (desapareguda recentment).

– Vam desenvolupar més de tres-centes il·lustracions.

– Vam sumar cinquanta-tres participacions en fires, festivals i jornades locals, més cinc de nacionals.

– Vam ser finalistes al festival d'animació 3D Wire de 2017 (pàgina 92) i seleccionats el 2019 (pàgina 79) per presentar l'univers amb estand propi.

– Vam crear i mantenim un canal d'iVoox amb dos audiorelats i diverses aparicions en pòdcasts; un altre de YouTube; tres pàgines de Facebook; perfil a Twitter i Instagram.

– Faig cinquanta-nou proves documentades del joc de rol (més totes les que no vaig apuntar).

– Envio seixanta butlletins de novetats.

– Ens donen suport fins a vuit botigues locals.

– I som seleccionats per la plataforma de mercat audiovisual Incoproduction per desenvolupar la sèrie d'animació.

Però tu saps la veritat: aquesta no és una història de fama i diners després d'anys de sacrificis i feina. Com acostumo a dir, «és una pel·lícula de cinema espanyol, no estatunidenc, així que no hi ha final feliç» (almenys per ara). Revisem el guió: un autònom amb una visió té la idea esbojarrada de conquerir el món audiovisual amb el pressupost per comprar-se un utilitari, no té contactes ni experiència en els sectors on apunta, necessita treballar per arribar a final de mes i només pren decisions allunyades de criteris empresarials… quin final es podia esperar?

Aquest és el millor desenllaç possible: un projecte humà que ha motivat un equip enorme de persones de primera per fer-lo realitat, empreses locals com 4bit i una afició de luxe que ha gaudit de les nostres creacions… durant deu anys.

Tinc l'obligació de sentir-me molt orgullós del que hem aconseguit. He necessitat una dècada per adonar-me'n i acceptar-ho (és un problemet d'estupidesa). Qíahn és el meu fill, no un producte. És el meu projecte vital, un ens viu, no un negoci. Vaig triar criar-lo com volia, sense concessions que el fessin perdre l'esperit, oblidar els meus valors o pagar el preu de la fama. I allà és.

Tingues-ho clar: amb més o menys diners, més a prop o més lluny del que volem, però sempre digne i amb qualitat, desenvoluparem l'episodi pilot de la sèrie d'animació. Què passarà després? M'és igual. Hi ha un coronavirus allà fora a l'aguait i tindré por de tornar a fracassar comercialment? Com si m'importés. Tant de bo tots els «fracassos» fossin com els de Qíahn.

Feliç 10è aniversari, i un milió de gràcies.

Per tu, per vosaltres, per Qíahn.

Javier Ordax